Gran Teatre del Liceu: NumEros — Compañía Nacional de Danza

Sobre el espectáculo

Situado en pleno centro de Barcelona, el ilustre Gran Teatre del Liceu acogerá una exquisita representación que promete cautivar tanto a los amantes de la danza como a los aficionados al arte.

La Compañía Nacional de Danza torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per presentar un triple bill: NumEros. Una oportunitat privilegiada de viure tres quadres escenogràfics signats per tres mestres absoluts de la coreografia del segle xx: George Balanchine, que va redefinir el ballet del segle xx i el va convertir en una arquitectura en moviment, en què la música esdevé espai i el cos, estructura pura William Forsythe, que va descompondre el llenguatge clàssic fins als seus límits i el va transformar en un camp d’investigació sobre el cos, la geometria i el pensament contemporani, i, finalment, Jacopo Godani, que ha portat aquest llegat a una intensitat física i visual extrema, en què la precisió matemàtica conviu amb una energia visceral i radicalment actual.
NumEros és un títol que neix de la fricció creativa entre dos conceptes aparentment oposats, però profundament complementaris: numen i eros. L’eros és l’impuls vital encarnat, la força desitjant que travessa el cos i el posa en moviment és energia creadora, pulsió física, excés i necessitat. El numen, en canvi, remet al que és intangible: la presència invisible, la inspiració poètica, una espiritualitat immanent que transcendeix la voluntat de l’intèrpret i orienta el gest més enllà del control conscient. Quan aquests dos pols es troben, emergeix NumEros, una noció que també evoca el nombre com a principi d’ordre, com a patró ocult que estructura el moviment i li dona forma. El programa proposa, així, una articulació entre desig, inspiració i estructura, tres dimensions essencials de l’experiència creadora en la dansa.

A partir d’aquest concepte, el programa reuneix obres de tres creadors que han desenvolupat un pensament coreogràfic rigorós, formal i profundament vinculat a estructures numèriques. En les seves peces, la coreografia es construeix com un camp de tensions entre el que és racional i el que és corporal, entre el que es pot mesurar i el que queda irreductible. Proporcions, repeticions, permutacions i seqüències no funcionen com a simples esquemes compositius, sinó com a territoris viscuts des del cos. El cos no executa formes, sinó que les encarna, les altera i les posa en crisi. La dansa esdevé així un procés en què la precisió matemàtica es troba amb l’excés del desig i l’abstracció formal amb la potència afectiva del gest.
NumEros s’inscriu en una tradició coreogràfica en què el cos és pensament en moviment. El resultat és una experiència en què el nombre no limita el cos, sinó que el fa vibrar.